154 [= RM 11,2]: Airas Carpancho «Ai Deus, que coita de sofrer» [A 66, B 178]

Transcrición paleográficaImprimir

A


Ay deus que coita de soffrer. por
auer gran ben a querer. a quen non
ousarei dizer. [D]a mui gran cuitan
que me ten. non llouso dizer nulla
ren. Da mui gran coitan que me ten
 
 
Ia sempr en coita uiuerei.
amo qual dona uꝯ direi.
a q̄ dizer nō ousarei.
Da mui. c. q. m. t. n. l. direi. n. r. [D]a. m.
 
Selle dal quiser ementar.
sol nō llen creçera pesar.
ꝑo nō llousarei falar.
Da. m. g. c. q. m. t. n̄. l. d. n. r. [D]a. m. c. q. m.

B


Ay deꝯ q̄ coyta de sofrer
por auer gram (que coyta) ben a q̄rer
a quen non ousarei dizer
damuj gram cuytan q̄ me ten
nō lhouso dizer nulha ren
Da muj gram coytam que me tē
 
Ia semp’n coyta uiuerey
amo qʷl dona uꝯ direy
aq̄ dizer nō ousarey
Da muj
 
Selhi dal qⁱƥ enmentar
sol nōlheu crecera pesar
ꝑo nōlhou sarey falar
Da muy