| Ay falsamigue sē leal dade |
| Ora ueieu a g̃ra falssidade |
| Cō q̄ mi uos ag̃ra tempandastes |
| Ca doutra sey ē ia por uerdade |
| ⌈A q̄ uos atal pedra lancastes |
| Amigo falsse muytē toberto |
| Ora ueieu o grā mal deserto |
| Cō q̄ mi uos a g̃ra tenpandastes |
| Ca dout̃ sey eu ia bē pᵉ certo |
| A q̄ uos tal pedra lancastes |
| Ay falssamigueu nō me temia |
| Do g̃ra mal eda sabedoria |
| Cō q̄ mi uos a g̃ra tēpandastes |
| Ca doutra sey eu q̄o bē sabia |
| A q̄ uos tal pedra |
| E de colherdes razō seria |
| Da falssidade q̄ semeastes1 |
| Ay falssamigue sen lealdade | |||
| ora ueieu a gram falsidade | |||
| con quemi uos agrā tempandastes | |||
| ca doutra sey eu ia por uerdade | |||
| aque uos a tal pedra lançastes | |||
| Amigo falsse muyten coberto | |||
| ora ueieu ogrā mal deƥto | |||
| cō q̄mi uos a gram tenpandastes | |||
| ca dout̃ sey eu ia ben pᵉ certo | |||
| aq̄ uos tal pedra lançastes | |||
| Ay falssamigueu nō me temia | |||
| do grā mal e da sabedoria | |||
| cō q̄mi uos agrā tē pandastes | |||
| ca dout̃ sey eu q̄o ben sabia | |||
| a q̄ uos tal pedra | |||
| E de colherdes razon seria | |||
| da falssidade q̄ semeastes | |||
Colocci marcou os versos da fiinda coa habitual liña abranxente en vertical, á esquerda.