91 [= RM 78,4]: Joan Soarez Somesso «Con vossa coita, mia sennor» [A 25, B 118]
Transcrición paleográfica

A
| Con uossa coita mia sennor |
|
| ia de todal cuita ꝑdi1 ca \a/ todo me |
|
| auen assi. desto seeđ sabedor que nō |
|
| pod ome coita auer que non aia log |
|
| a perder desque lloutra chega mayor |
|
| |
|
| |
|
| |
|
| E por aquesto mia sēnor |
|
| des aquel dia que uꝯ uj. |
|
| doutra gran coita me party2 |
{parti} |
| assi me coitou uoss amor |
|
| que me fez3 tod escaeçer |
|
| atan muit ouue q̄ ueer. |
|
| na uossa q̄ me faz peor. |
|
B
| Cvm uossa coyta mha senhor |
| ia de todal coyta perdi |
| ca todome auen assy |
| desto seede sabedor |
| que non podome cuytauer |
| que non aia loga perder |
| des quelhoutra chega mayor |
| |
| E pʳ a q̄sto mha senhor |
| desaq̄l dia q̄uꝯ uj |
| dout̃ gm̃ coita me parti |
| assime coitou uossamor |
| q̄ me fez todoscaeçer |
| a tā muytouue q̄ ueer |
| na uossa q̄ me faz peyor |
^A vogal final do verbo está escrita sobre raspadura.
^O pergamiño está raspado; o verbo foi corrixido.
^A forma verbal está escrita sobre raspadura.