316 [= Tav 72,5]: Joan Lopez d'Ulhoa «En que afan que oj’eu viv’, e sei» [A 205, B 356]

Transcrición paleográficaImprimir

A


{affam q̄} [E]n q̄ affan que ogeu ui essey q̄1
‹[…] en q̄ affā q̄ ogeu uj esey q̄›     en quanteu eno mundo uiuer
  affan e coita ei senpre dauer. ue
  des por que por quanto uus di
  rei. por uā dona que eu quero
  ben. atal per que ei per du do.
  meu sen. e por que ei mui
  çedo de morrer.
   
  [C]a2 me da coita que de pran ben sei
  que non posseu muit assi guareçer.
  ca ela ia non ma ben de fazer
  neno atendo neno auerei.
  nen rog a d’s eu ia por outra ren
  se non por morte que me de poren.
  se perderei coita pois que morrer
   
  [C]a per al ia eu esto beno sei
  ca mio faz d’s e mia sēnor saber
  que me faz en atal coita soffrer.
  qual uus eu digo que nō poderei.
  aquesta coita que men coita ten.
  perder por al seme çedo non uen.
  mia morte poren querria morrer.
   
  [C]a per quanteu de mia fazenda sei.
  o mellor e pera mi de morrer.

B


En que afam que oieu uiue sey
Que enquanteu e no mundo uiuer
Afam e coyta ey sempre dauer
Vedes porque por quantouꝯ direy
Por hunha dona que eu quero ben
Atal que ey perdudo meu sen
E por que ei muj cedo de moirer
 
 
Camj da coyta que de pram me sei
Que non posseu muytassi guareçer
Ca ela ia nōmha ben de fazer
Neno atendeu nen au’ey
Nen roga d’s por eu ia pᵉ out̃ ren
Se non pᵉ morte que mj de poren
Se perd’ei coyta pois que moirer
 
Ca per al ia eu esto beno sei
Ca mho faz d’s e mha senhor saber
Que me faz en atal coyta sofrer
Qual uꝯ eu digo que non pod’ei
Aquesta coyta que meu coyta ren
Perder pᵉ al semj cedo non uen
 
 
Ca pᵉ quanteu demha fazenda sei
O melhor e ꝑamj̄ de moirer
  1. ^

    O verso foi corrixido; está escrito sobre raspadura.

  2. ^

    A letra de espera está moi apagada.