Muytos me preguntam ꝑ boa fe | |
preguntas qe sse deuīa llot | |
q̄lhes diga por quē trobou qual he | |
e porē ey a todos a diz’ | |
⌈Canom saberā quen he mha senhor | |
ꝑmi en tanto comeu uyuo for | |
Enlhe diz’ nō sseria mha ꝓl | |
et eles pois mho terriam per mal | |
selho dissese et desy per fol | |
me terriā et dgolhea eu al | |
Ca nō saberam [ ]1 | |
E q̄ an cōsigo de mha ficar | |
q̄ lhes diga qual he assenhʳ q̄ ey | |
e ē al deueriā afalar | |
q̄ sseria mays la prol e dyray | |
⌈Ca non saberā |
Desde o espazo deixado en branco hai unha liña de reclamo ao recto do folio seguinte, concretamente ao verso 5 da cantiga que segue a esta, numerada alí por Colocci co nº 390.