Metodologia
Els principis metodològics que es faran servir per fixar el text crític de les cantigas són, bàsicament, els establerts per la tradició. Tot i això, en el cas dels poemes que van comptar amb diversos testimonis, s’hi van emprar els principis que manega l’edició reconstructiva, basada en els supòsits estipulats durant la primera meitat del segle XIX pel classicista alemany Karl Lachmann i els seus contemporanis, i els afegits i les millores que, posteriorment, va portar l’escola italiana (M. Barbi, G. Contini, d'A. S. Avalle, entre altres).
Pel que fa als textos que ens han arribat mitjançant un únic manuscrit (consulteu, Arbor Aldea 2017a), apostem per la correcció davant el conservadorisme injustificat de les edicions tradicionals i, en cas contrari, per uns criteris gràfics que ultrapassin l’equació mal entesa text igual a testimoni, ja que hem preparat una edició crítica i no pas una presentació al públic sobre qualsevol altre possible format.
Aquests principis s’han combinat amb les dades obtingudes dels estudis sobre la tradició manuscrita galaicoportuguesa, sense que això constitueixi un obstacle a l’hora d’evitar la collatio dels relators, i amb els criteris de presentació gràfica que els estudiosos principals de la lírica a Galícia van acordar l’any 2006 (consulteu, Ferreiro & Martínez Pereiro & Tato Fontaíña 2007). En aquest sentit, cal dir que aquests criteris es modulen a mesura que avança el projecte i, com a conseqüència, faciliten moltíssim la lectura i la interpretació de les cantigas, pel caràcter unívoc de les marques tipogràfiques i textuals proposades.
A més a més, procurem oferir una puntuació unitària per a tots els poemes, així com l’aplicació d’unes directrius de segmentació, ja que, com sabem, la segmentació i la puntuació marquen l’hermenèutica del text. Igualment, s’ha respectat en tot moment la variació interna del corpus, un de complex que resulta de la fusió de l’obra de 150 trobadors d’orígens molt diversos que van compondre les seves cantigas al llarg del segle i mig que abraça l’activitat de l’escola.
Finalment, s’ha tingut sempre en consideració el principi de les «síl·labes comptades» que regeix la lírica d’aquest període (Arbor Aldea 2008, 2012a, 2012b, 2013). Aquest principi ens serà especialment útil en el moment de fer incorporacions i exclusions al text que no estiguin recolzades per la visió general del corpus que ara, finalment, tenim.